Datos personales

martes, 25 de mayo de 2010

Indoxina

En l'anterior pel·lícula visualitzada anomenada Indoxina, existeix un triangle amorós entre la jove anomenada Camille, el tinent i la mare de Camille. Al inici de la narració la relació existeix entre la mare de Camille i el tinent, però tot canvia quan Camille li diu i li demostra el seu amor cap a ell.
Personalment, el principi que es dóna en la pel·lícula sobre l'amor no m'ha impactat tant per la manera en que actuen els protagonistes. Però més tard m'agrada més, per la relació existent entre la jove i el tinent, demostrant el seu amor i lluitant junts pel seu futur, fins al punt d'arribar a formar una família.

martes, 30 de marzo de 2010

Tristana


Després de veure la pel•lícula anomenada Tristana de Luís Buñuel, anem a fer una descripció detallada en l’evolució de la personalitat de Tristana.

Al començament de la història Tristana és una jove, la qual a perdut a sa mare. Presenta una personalitat de timidessa i bona persona.
Aquesta no és una persona molt sociable i alegre, ja que viu en un home que al llarg de la pel•lícula actuarà com el seu tutor, i aquest no li deixa fer vida sociable perquè la té tancada a casa, i la deixa sense permís per a poder ixir al carrer.

Conforme va passant el temps, Tristana va canviant poc a poc de personalitat, ja que s’adona de l’actitut que té el seu tutor, i aquesta comença a ixir al carrer i a incumplir les ordres que el senyor li marca. També coneix a un xic, amb qui se’n anirà fins al moment que entra en una malaltia.

Tristana es posa malalta i presenta una personalitat gelada, torna a casa del seu tutor, qui ha canviat de personalitat, i ja no es aquell qui li dirigeix la vida, sino que ara és un home major i amb una personalitat més agradable.

viernes, 19 de marzo de 2010

Temps Moderns


Després de veure la pel·lícula de Temps Moderns (Modern Times) farem una descripció tant física com psicológica dels dos personatges principals, Charlot i la jove òrfena. En la qual incloirem una valoració de la seua interpretació.

Per a descriure a Charlot psicologicament podem destacar dues coses, en primer lloc dir que és un personatge alegre perquè al llarg de la pel·lícula veem que al cometre problemes ell continúa amb la seua actitut de felicitat. També podem dir que és ingenu perquè sempre asoleix els problemes de la seva amiga, en els quals ell no tenia res a veure.
Aquest personatge té un físic molt peculiar, ja que sempre porta en la seua vestimenta elements característics, com per exemple el barret i el bastonet. Altra cosa caracterísca del seu físic és el bigotet o la papallona.

Per altra part, la jove òrfena és una xica que com que no té diners sempre està en busca de menjar i a vegades crea problemes. També podem descriure a la jove com una persona molt guapa i atractiva, ja que té un físic molt cridaner.
Sovint, la xica apareix amb taques i no molt ben vestida, això es degut a la seua clase social perquè no es troba en molt bona postura econòmica.

Personalment, l’escena en la que estàn aquests dos que més m’ha cridat l’atenció és la part de la pel·lícula en la qual la jove ajuda a Charlot a memoritzar el seu paper interpretatiu, ja que aquest no té facilitat per a recordar la lletra. I m’agradat perquè el trobe molt interpretatiu per les dues parts. Encara que l’ajuda d’aquesta finalmente no interessa ja que el despistat Charlot se les arregla i fa un bon paper cantant una canço inventada per ell mateix.

Altres escenas que també m’han agradat molt són escenas com per exemple la part en la què van a la desastrada i mal construida casa, o també el moment en què Charlot intervé ajudant a la jove quan ha robat la barra de pà.

jueves, 11 de marzo de 2010

Una aficció: el cinema!




CINEMA PARADISO Una aficció: el cinema!


Dades tècniques

Director: Giuseppe Tornatore

Actors: Philipe Noiret, Jacques Perrin.

Producció: Franco-italiana

Música: Ennio Morricone

Premis:

 Especial del jurat de Cannes, 1989.
 Oscar a la millor pel•lícula entranjera, 1989.
 Globus d’or, 1989.


Aquesta pel•lícula ens conta la historia de un xiquet al qual li encanta el món del cinema. A mesura que pasa el temps, Totó, s’interessa més i més per aquest món i per a tot açó rep l’ajuda del seu estimat amic Alfredo. La pel•lícula narra la vida de Salvatore (Totó), desde que era un xiquet amb tota la ilusió per assabentar-se de nous coneixements del cinema fins que arriba el moment en que ha d’abandor el poble italià i més tard tornar perqué una notícia l’espera a casa. Al mateix temps també parla d’una apasionada història d’amor entre dos personatges, Salvatore i Helena.


Els diferents espais o llocs on passa la història són, la ciutat de Roma, que es veu en el començament i en el final de la pel•lícula. I per altra part, el poble sicilià on es dóna la major part de la història.

En cuant als recursos que s’emprén perquè l’espectador se n’adone dels canvis d’espai, de temps i d’espai i temps són els següents: en el començament de la pel•lícula podem observar que és una època antiga perquè fa ús dels carruatges i els carrers són amples i d’arena i conforme va passant el temps ens dóna un altra imatge on hi han cotxes i cartells publicitaris.
Un altre recurs que es dóna per a senyalar el pas del temps es l’acció que fa Alfredo al pasar-li la mà per la cara per a canviar d’època.

Els personatges que presenta la història són els següents, per una part tenim els personatges principals, que són Totó, Salvatore en adolescent, Salvatore en major, Alfredo i Helena.

El protagonista en la seua infancia és un xiquet divertit, alegre, intel•ligent i viu. Al llarg del temps, en la seua adolescencia es torna una persona tancada amb un carácter enamoradís i romàntic. Quan aquest es major podem veure que es una persona infeliz, ric, seriós i un gran famós director de cine.

Un personatge també molt important dintre d’aquesta pel•lícula és el gran amic de Totó, l’anomenat Alfredo. Aquest es una persona treballadora, intuitiva, intel•ligent, una mica tancat, però sobretot una bona persona.

La dona de la què s’enamora Salvatore, l’anomenada Helena, és una adolescent de classe alta i noble que no es coneix el seu final però en la seua presència en la pel•lícula es pot observar que és una persona íntegra i seria.

La mare de Totó també té un paper important en la història, és una dona tradicional, una persona que es queda viuda jove i té una vida de patiment on treballa molt.

Com a personatges secundaris podem trobar el pare del xiquet, la germana, el retor i l’amo del cine.

En aquesta pel•lícula hi han personatges com per exemple, el pare de Totó, que es coneix inderectament. Es a dir, es parla molt d’ell i es conten fets de la seua vida per mitjà d’altres personatges, però la pel•lícula no ens presenta al pare visualmente.

Altra persona que queda fora del encuadre es Helena perquè sols apareix en la adolescència però no sabem el seu futur, no coneixem la seua vida quan aquesta es major.

En la pel•lícula no apareixen moments en veu en off, però és una pel•lícula que té una banda sonora que acompanya molt bé tots els moments de la història.

Personalment a mi m’agradat la pel•lícula perquè és una història que conforme passen els minuts, van ocorrent nous moments que et fan pensar en el seu fí. A més està molt ben elaborada en quant als moments de la música i el paper dels personatges.

jueves, 11 de febrero de 2010

Guió del còmic provisional

Un día la papallona Peque li va dir a sa mare que se n'anava a veure la iaia papallona. La mare li va advertir que anara en compte ja que el viatge era molt llarg. Quan Peque començà a volar va veure un núvol gran i gris que tenia tota la intenció de començar a descarregar aigua. Aquesta es va apropar a ell i li va demanar que l'ajudara en el seu dur viatge, és a dir, que no la banyara. El núvol va cedir a lo que aquella bella papallona li va demanar, però es va trobar en un greu problema: el núvol tenia companyia. Al costat d'aquest es trobaven molts núvols plens d'aigua i amb males intencions. La papallona, espantada, se'n va anar, pregant-li al núvol que ho solucionara. Aquest li va prometre fer tot el possible. La papallona va seguir el seu viatge, i quan estava prop d'arribar a casa de la iaia va veure que començava a ploure. Sabia que no aguantaria molt la pluja i moriria. De sobte, va aparèixer un nou company: un paraigües de color verd. Aquest li va dir que s'afanyara a refugiar-se baix d'ell. Al paraigües li deien Lucas, i era molt amable. La papallona arribà sana a ca la iaia, i tot va acabar en una gran amistat entre Peque i Lucas.

viernes, 5 de febrero de 2010

Enquesta del còmic

Anem a començar un projecte de treball per a l'elaboració d'un còmic. Per conéixer la vostra relació inicial amb el tema cal que contesteu el qüestionari següent.
Salut!

–1. Quin és l’últim còmic que has llegit? Barcelona 1714
–2. Penses que hi ha alguna diferència entre còmic i tebeo? Pense que si que hi ha alguna diferència però no conec quina es.
–3. Quin gènere t’interessa més:
xA) Infantil
xB) Humorístic
C) Aventures
D) Novel·la gràfica
E) Altre. Pots dir quin?
Dels gèneres anteriors els que més m’interessen són l’infantil i l’humorístic.
4– I quin estil?
xA) Simpson
B) Europeu actual
C) Super-hèrois
D) Manga
E) Altre. Pots dir quin?
L’estil del dibuix simpson són els que més m’agraden.
5– Has dibuixat alguna vegada un tebeo o còmic?si l’any passat en l’assignatura de plàstica. Encara el conserves i pots mostrar-nos-el? no
6– Has pensat alguna vegada en ser dibuixant de còmics professional? No s’he me dóna molt be. O algun altre ofici relacionat amb el dibuix creatiu? Si que ho he pensat moltes vegades en ser algun dia arquitecta o dissenyadora però ara ja no.
7.- Afegeix qualsevol cosa que cregues interessant o vugues saber sobre el tema.
M’agradaria conèixer més informació i més tècniques de treball per a poder dibuixar millor els personatjes, i saber més disenys i més formes a l’hora de realitzar les vinyetes.



martes, 24 de noviembre de 2009

viernes, 13 de noviembre de 2009


Comentari del cartell publicitari, l'homenatge a Toulouse Lautrec.

En aquest quadre artístic de Toulouse Lautrec, podem observar una figura d'una dona, en posició central (simètrica axial) asseguda en el bombi de la representació de la figura d'aquest senyor. Aquest pintor francès nascut en 1864, tenia una gran passió relacionada amb les dones, els cabarets i els ballarins, que es veu reflectida en el quadre a comentar. A aquest sempre li va agradar portar bombi, fet pel qual apareix en l'obra.

Les lletres que apareixen en el quadre són lletres amb diferents tonalitats de colors,fent tota una representació de la mateixa idea.

En quant l'espai del quadre és senzill, d'un sol color, perquè vol permetre donar més importància als elements existents.

Els colors que apareixen en l'obra de Toulouse són uns colors càlids i calents, excepte la cara d'aquest, aquests colors representen força a l'obra, ja que aquest sempre utilitzava els mateixos per a totes les seues obres.

En conclusió el quadre hem pareix molt artístic, i molt representatiu en front les seues idees, els seues gustos i els pensaments festius dels quals posseia aquest home, en la meua opinió ha sabut fer arribar a l'espectador el que volia expressar.

martes, 20 de octubre de 2009