Tristana

Després de veure la pel•lícula anomenada Tristana de Luís Buñuel, anem a fer una descripció detallada en l’evolució de la personalitat de Tristana.

Al començament de la història Tristana és una jove, la qual a perdut a sa mare. Presenta una personalitat de timidessa i bona persona.
Aquesta no és una persona molt sociable i alegre, ja que viu en un home que al llarg de la pel•lícula actuarà com el seu tutor, i aquest no li deixa fer vida sociable perquè la té tancada a casa, i la deixa sense permís per a poder ixir al carrer.

Conforme va passant el temps, Tristana va canviant poc a poc de personalitat, ja que s’adona de l’actitut que té el seu tutor, i aquesta comença a ixir al carrer i a incumplir les ordres que el senyor li marca. També coneix a un xic, amb qui se’n anirà fins al moment que entra en una malaltia.

Tristana es posa malalta i presenta una personalitat gelada, torna a casa del seu tutor, qui ha canviat de personalitat, i ja no es aquell qui li dirigeix la vida, sino que ara és un home major i amb una personalitat més agradable.

Temps Moderns

Després de veure la pel·lícula de Temps Moderns (Modern Times) farem una descripció tant física com psicológica dels dos personatges principals, Charlot i la jove òrfena. En la qual incloirem una valoració de la seua interpretació.

Per a descriure a Charlot psicologicament podem destacar dues coses, en primer lloc dir que és un personatge alegre perquè al llarg de la pel·lícula veem que al cometre problemes ell continúa amb la seua actitut de felicitat. També podem dir que és ingenu perquè sempre asoleix els problemes de la seva amiga, en els quals ell no tenia res a veure.
Aquest personatge té un físic molt peculiar, ja que sempre porta en la seua vestimenta elements característics, com per exemple el barret i el bastonet. Altra cosa caracterísca del seu físic és el bigotet o la papallona.

Per altra part, la jove òrfena és una xica que com que no té diners sempre està en busca de menjar i a vegades crea problemes. També podem descriure a la jove com una persona molt guapa i atractiva, ja que té un físic molt cridaner.
Sovint, la xica apareix amb taques i no molt ben vestida, això es degut a la seua clase social perquè no es troba en molt bona postura econòmica.

Personalment, l’escena en la que estàn aquests dos que més m’ha cridat l’atenció és la part de la pel·lícula en la qual la jove ajuda a Charlot a memoritzar el seu paper interpretatiu, ja que aquest no té facilitat per a recordar la lletra. I m’agradat perquè el trobe molt interpretatiu per les dues parts. Encara que l’ajuda d’aquesta finalmente no interessa ja que el despistat Charlot se les arregla i fa un bon paper cantant una canço inventada per ell mateix.

Altres escenas que també m’han agradat molt són escenas com per exemple la part en la què van a la desastrada i mal construida casa, o també el moment en què Charlot intervé ajudant a la jove quan ha robat la barra de pà.

Una aficció: el cinema!

CINEMA PARADISO Una aficció: el cinema!

Dades tècniques

Director: Giuseppe Tornatore

Actors: Philipe Noiret, Jacques Perrin.

Producció: Franco-italiana

Música: Ennio Morricone

Premis:

 Especial del jurat de Cannes, 1989.
 Oscar a la millor pel•lícula entranjera, 1989.
 Globus d’or, 1989.


Aquesta pel•lícula ens conta la historia de un xiquet al qual li encanta el món del cinema. A mesura que pasa el temps, Totó, s’interessa més i més per aquest món i per a tot açó rep l’ajuda del seu estimat amic Alfredo. La pel•lícula narra la vida de Salvatore (Totó), desde que era un xiquet amb tota la ilusió per assabentar-se de nous coneixements del cinema fins que arriba el moment en que ha d’abandor el poble italià i més tard tornar perqué una notícia l’espera a casa. Al mateix temps també parla d’una apasionada història d’amor entre dos personatges, Salvatore i Helena.


Els diferents espais o llocs on passa la història són, la ciutat de Roma, que es veu en el començament i en el final de la pel•lícula. I per altra part, el poble sicilià on es dóna la major part de la història.

En cuant als recursos que s’emprén perquè l’espectador se n’adone dels canvis d’espai, de temps i d’espai i temps són els següents: en el començament de la pel•lícula podem observar que és una època antiga perquè fa ús dels carruatges i els carrers són amples i d’arena i conforme va passant el temps ens dóna un altra imatge on hi han cotxes i cartells publicitaris.
Un altre recurs que es dóna per a senyalar el pas del temps es l’acció que fa Alfredo al pasar-li la mà per la cara per a canviar d’època.

Els personatges que presenta la història són els següents, per una part tenim els personatges principals, que són Totó, Salvatore en adolescent, Salvatore en major, Alfredo i Helena.

El protagonista en la seua infancia és un xiquet divertit, alegre, intel•ligent i viu. Al llarg del temps, en la seua adolescencia es torna una persona tancada amb un carácter enamoradís i romàntic. Quan aquest es major podem veure que es una persona infeliz, ric, seriós i un gran famós director de cine.

Un personatge també molt important dintre d’aquesta pel•lícula és el gran amic de Totó, l’anomenat Alfredo. Aquest es una persona treballadora, intuitiva, intel•ligent, una mica tancat, però sobretot una bona persona.

La dona de la què s’enamora Salvatore, l’anomenada Helena, és una adolescent de classe alta i noble que no es coneix el seu final però en la seua presència en la pel•lícula es pot observar que és una persona íntegra i seria.

La mare de Totó també té un paper important en la història, és una dona tradicional, una persona que es queda viuda jove i té una vida de patiment on treballa molt.

Com a personatges secundaris podem trobar el pare del xiquet, la germana, el retor i l’amo del cine.

En aquesta pel•lícula hi han personatges com per exemple, el pare de Totó, que es coneix inderectament. Es a dir, es parla molt d’ell i es conten fets de la seua vida per mitjà d’altres personatges, però la pel•lícula no ens presenta al pare visualmente.

Altra persona que queda fora del encuadre es Helena perquè sols apareix en la adolescència però no sabem el seu futur, no coneixem la seua vida quan aquesta es major.

En la pel•lícula no apareixen moments en veu en off, però és una pel•lícula que té una banda sonora que acompanya molt bé tots els moments de la història.

Personalment a mi m’agradat la pel•lícula perquè és una història que conforme passen els minuts, van ocorrent nous moments que et fan pensar en el seu fí. A més està molt ben elaborada en quant als moments de la música i el paper dels personatges.